Inicio > Blog > Diario del Voluntariado > Lila al Nepal: una història a contar
DCIM105GOPROGOPR7900.JPG

Lila acaba el seu temps de voluntariat al Nepal. Tots els qui haveu seguit el seu viatge, sabreu que va començar a l’Agost, al poble de Bhagar, junt amb la seva companya Vane de BOLIMINI. Ha passat prou de temps d’aquell moment i Lila ara compta els seus dies com a voluntària als projectes amb els quals col·labora TAI al Nepal.

El que ens agrada de l’experiència de Lila és que ha sigut completa. Ha tingut més de 3 mesos per a conèixer el país amb calma – com a voluntària i com a turista.

asha lila (7)ff

No és fàcil entendre moltes coses en un país i unes cultures tan diferents com les que es troben a Nepal – i una de les tasques més grans de qualsevol voluntari no és tant el que “va a fer” sinó, com ho va a fer: tot allò que un prepara per a donar passa necessàriament per una revisió quan arribes al terreny. No tot és com un pensava perquè allà, les coses (i les persones) van a un altre ritme.

Aquest és el moment en què comença allò de “cooperar”: Jo t’escolte, tu m’escoltes, jo intente entendre, tu intentes entendre, busquem punts o objectius comuns, i fem per arribar-hi… comptat amb què segurament, serà més important el procés per a arribar-hi que la meta final. El treball mutu, d’intercanvi constant, no sempre és fàcil però sempre és valuós. Per això, un voluntariat mai està exempt de petites frustracions: esperes que semblen interminables, tasques que semblen innecessàries i un llarg etcètera. Tots són un ingredient més d’aquesta experiència conjunta i que fa créixer a totes les parts implicades – sempre que el respecte regne per sobre de tot.   I així ha sigut com Lila ha portat la música, l’art i la creativitat a les aules.

Lila Vane Rosa Bhagar (1)
Lila Vane Rosa Bhagar (11)
Lila Vane Rosa Bhagar (12)

l’escola Shree Baljyoti de Bhagar van ser 5 setmanes d’aprenentatge i intercanvi continu. Al poble rural de Bhagar l’escola és comunitària, és a dir, que la major part tenen un sou molt baix, quasi simbòlic i molt poca formació. Aquest model educatiu de supervivència no pot donar una resposta adequada a les necessitats ni dels xiquets ni dels adults que fan de mestres comunitaris. Aquests últims no solen tindre la formació ni coneixements suficients en pedagogia perquè els nens puguen assolir amb èxit l’aprenentatge de les assignatures – i alhora, el seu sou és tan baixet que tot i que molts gaudeixen del seu treball, acaben marxant a la recerca d’un treball millor pagat.

El principi del seu voluntariat, com de costum, no va ser del tot fàcil per a ningú – cadascú es sentia una mica incòmode des d’aquell lloc que demanava la interacció amb l’altre. I és molt comprensible: Lila i la seva companya Vane venien amb el cap ple d’idees, programacions, llistes de recursos, propostes per a estructurar classes… al cap i a la fi, expectatives.

Els mestres de Bhagar, tot i que familiaritzats amb l’arribada de voluntaris un cop cada any, són espectadors quasi silenciosos. De sobte, moltes de les seves inseguretats floreixen…. Observen atònits una nova forma de treballar, on el joc és el centre. Potser alguns desconfien, però la gran majoria simplement no sap com reaccionar davant unes propostes tan diferents de la seva forma apresa d’ensenyar: copiar i repetir, copiar i repetir, un sistema on l’alumne mai és protagonista. Com que aquests mestres també han passat per aquest sistema, tampoc se senten protagonistes i la vergonya, sobretot, s’apodera d’ells quan és moment de participar o opinar. Aquesta és la part més senzilla, perquè darrere de la falta de protagonisme i la vergonya, va creixent un tumor molt greu per a la llibertat: la capacitat critica, simplement, no es treballa… i quan no es treballa, al final, no hi és. I així és com moltes coses que haurien de canviar no ho fan, es queden estancades baix un gegant cartell que llegeix “Les coses són com són i no les podem canviar”. Així és com Lila va entrar en contacte amb les injustícies profundes del Nepal – aquelles que no són tan visibles. Aquelles que, si no mirem bé, podem confondre’s amb un judici limitador que resumeix tot en “No els interessa” o “No estan motivats”.

Com sol passar, el temps va anar apropant-los… a poc a poc, van anar sentint-se amb més confiança i menys prejudicis, per ambdós costats. I sobretot, veien que el seu objectiu comú, els nens, estaven gaudint de cada activitat i al final de les 5 setmanes Lila va poder constatar que notava com molts d’ells havien pogut “eixir de la closca” i expressar-se amb certa llibertat.

Lila ha gaudit molt de Bhagar, ens recorda que l’experiència de viure a la natura i amb casa d’una família del grup indígena dels Magar ha sigut del tot enriquidor. Allà, no sols ha sigut voluntària de l’escola, també ha sigut veïna de la comunitat. És una experiència que queda gravada per sempre, on la simplicitat regna i un simple somriure és el que dóna energia per a la resta del dia.

P1060418 copia
IMG_0838 copia
P1060573 copia

El salt entre Bhagar i Kathmandu va ser gran. Passar de la natura en estat pur, a la ciutat en estat absolut. Passar d’una escola comunitària on les coses van passant de forma aparentment caòtica a un projecte sòlid de més de 20 anys on les coses van passant de forma aparentment ordenada. Canviar de rol, de família, d’horaris, de company.

Lila va compartir les seves primeres setmanes de voluntariat a Asha Nepal amb Aitor, un altre voluntari TAI. Ambdós van viure les primeres setmanes amb certa dificultat, ja que els festivals més grans del Nepal (Dashain i Tihar) estaven acabant i semblava que la normalitat mai arribava – per tal de poder entendre la rutina del centre.

Asha Nepal es dedica a acollir a xiquets i xiquetes rescatats de tracta sexual. Molts d’ells han estat a prostíbuls de l’Índia o a clubs de Kathmandu. Tenen un centre ben establert al nord de Kathmandu i una estructura important per tal de donar una vida digna a aquestes xiquetes, que normalment, no poden tornar a les seves famílies. Asha s’encarrega de la seva manutenció, els ofereix allotjament en cases d’acollida, finança els seus estudis i posa a la seva disposició el centre per a poder fer altre tipus d’activitats. Fundació TAI col·labora amb elles des del 2016 per a donar suport a part del manteniment d’aquesta estructura i posar en marxa els tallers de circ social per a 20 xiquetes que acudeixen a Circus Kathmandu cada dissabte. Un programa que Lila també ha pogut evidenciar i que avaluava de forma molt positiva, ja que és una oportunitat molt valuosa perquè les xiquetes es posen en moviment, facen activitats cooperatives, i recuperen la confiança en el seu cos i autoestima.

asha aitor (71)
IMG_1738
asha lila (5)

Lila també ha viscut amb una família nepali durant la seva estada en aquest projecte. Una experiència diferent de la de Bhagar, però que també afegeix al seu bagatge cultural. Una família de la casta Braman, on els rituals hindús impregnen el dia a dia.

Lila ha treballat diàriament en allò que necessitaven les xiquetes. Fer deures, millorar el seu anglès i per descomptat, aprendre i gaudir a través de la música i les activitats creatives. Conjuntament amb Aitor va portar a terme uns tallers per a xiquets i mares, per a millorar la convivència familiar.
A poc a poc, ha anat entenent com funciona un centre amb tantes àrees de treball. Darrere dels horaris i el personal, ha pogut ser conscient de la increïble tasca que fan per a cuidar d’unes xiquetes que d’altra manera no tindrien un lloc segur on anar i recuperar-se del seu trauma. Lila ha fet vincles bonics amb les xiquetes i juntes, han fet un bon treball en què elles eren les protagonistes.

Igual que en Bhagar, i que malauradament en la major part de Nepal, a Asha també es pateix de la por: la por a sentir, a opinar, a ser protagonista del canvi. El trauma, la pobressa, el fatalisme de la religió, el sistema polític corrupte… tants factors que a poc a poc, silencien a les persones. Per això, l’ART és un vehicle bàsic. L’ART és una ferramenta indispensable per tal de llaurar la llibertat en la vida de les persones.

Lila, i la seva companya Vane, amb el projecte Bolimini i la col·laboració amb TAI, Baljyoti i Asha, s’han assegurat d’apropar a les persones cap al protagonisme que mereixen. No es treballa des de la pena, es treballa des de la confiança i la cooperació.
Quan li vam donar a Lila uns paquets de llapisseres, bolígrafs i regles per a repartir a les xiquetes d’ Asha vam poder veure de nou clarament el valor del seu treball i l’estel que deixarà: És quan un llapis i un boli no serveixen sols per a escriure, sinó també per a construir una forma geomètrica quan convidem als xiquets ser creatius. És quan unes regles no serveixen sols per a mesurar sinó per a crear lletres a terra quan constates que la realitat no sols té una cara, i que, entre tots, la podem transformar perquè siga un lloc on pugam viure en pau i seguretat.

Gràcies Lila, per donar-los l’oportunitat!!

IMG-20171121-WA0005
IMG-20171121-WA0004
IMG-20171121-WA0008

Un missatge de part de Lila:

Jo sols volia dir que men vaig amb llàgrimes de tristesa però amb un gran somriure dins del meu cor que hi serà per sempre! Poder aportar el meu granet de sorra en aquest projecte ha estat un repte per a mi i és un orgull haver-ho fet. La millor recompensa ha estat la bona energia i els meravellosos somriures que els xiquets i xiquetes m’han regalat cada dia! Estic segura que tornaré a aquest país tan especial!

Gràcies Vane per unir-te amb mi en aquesta aventura. Gràcies Rosa i Aitor per compartir espais d’aprenentatge. Gràcies Miquel pels consells i haver-me liat tan fàcilment. Gràcies Kavita per acollir-me en ta casa i amb la teua família. Gràcies gent de Baghar per la vostra escalfor. Gràcies família de Kathmandu pel vostre suport. Gràcies Asha Nepal pel vostre treball tan necessari. Gràcies Circus Kathmandu per eixa energia tan bonica. Gràcies Mónica per tota la feina que fas i l’ajuda que he rebut per part teua. Gràcies TAI pel projecte que teniu i la feina que feu. Gràcies xiquets i xiquetes de Nepal perquè vosaltres heu sigut i sou els que m’haveu fet molt feliç en aquestos 4 mesos! Gràcies de tot cor, Namaste!

asha lila (4)

Tu dirección de email nunca se publicará. Los campos obligatorios están marcados con *

*