Inicio > Blog > Diario del Voluntariado > ART BOLIMINI: Motor del canvi a Bhagar, Nepal
Lila Vane Rosa Bhagar (11)

L'EQUIP DE BOLIMINI - TAI al NEPAL RURAL

Ja són més de dues setmanes de feina a l’escola Shree Balyoti de Nepal. Lila i Vane, de Bolimini Art i Educació, per fi estan fent realitat els mesos d’expectació i preparacions. Els nens ja tenen cara, l’escola ja té paisatge. Allà s’han trobat amb altres voluntaris de TAI, uns que ja marxaven i altres que es queden, com Rosa Bao, una voluntària gallega que està quasi acabant les seves 10 setmanes de voluntariat amb Fundación TAI i diversos projectes locals.

Després d’una emotiva benvinguda a l’escola on els van coronar amb flors i els van posar el tikka nepalí, senyal de benvinguda i agraïment profund, l’equip Bolimini-TAI ha tingut que anar adaptant-se a poc a poc a la nova realitat, tan diferent a la seva.

Lila està a Nepal més de tres mesos, i després del seu voluntariat a l’escola rural de Bhagar, anirà a Asha, el centre d’acollida per a xiquetes rescatades de tracta sexual. Lila porta el llenguatge de la música i el ritme a les aules. Ens conta que “L’equip que fem Vane, Rosa i jo és molt interessant, ens complementem molt bé. Tenim moltes idees i moltes ganes de fer moltes coses. Crec que el que més ens ha costat és intentar aprendre els noms dels xiquets/es. Però l’alegria i la predisposició que tenen els alumnes es magnifica i això ens facilita molt la tasca que volem desenvolupar.” I no tot pot ser fàcil, les escoles estatals i rurals del Nepal són molt precàries i suposen molts reptes a l’hora d’implementar activitats diferents de les habituals “Les aules són molt petites i sense espai per fer classes de moviment. Ho hem solucionat anant al pati però sense poder estirar-se a terra.” La flexibilitat i la creativitat són essencials perquè aquesta experiència puga evolucionar amb èxit.

Després d’una emotiva benvinguda a l’escola on els van coronar amb flors i els van posar el tikka nepalí, senyal de benvinguda i agraïment profund, l’equip Bolimini-TAI han hagut d’anar adaptant-se a poc a poc a la nova realitat, tan diferent de la seva.

IMG-20170607-WA0047 (1)

El xoc cultural també es fa de notar. Lila s’ha adonat que “L’educació que reben és molt limitada a la llibertat d’expressió i on l’error és una falta greu. I en el meu cas, les meues activitats accepten l’error com una nova manera d’aprendre i de crear noves situacions. I he vist que molts xiquets o xiquetes els costava molt crear e improvisar coses senzilles per por a equivocar-se.” És cert que al Nepal, la forta estructura jerarquitzada i de rang a la societat també s’observa a les aules, on els alumnes pràcticament no tenen veu. Part del treball que fem des de TAI és, a poc a poc i de forma molt respectuosa, introduir noves metodologies on la veu de l’alumne pren força i on el mestre també puga entendre la importància d’aprendre a ser crític i expressar allò que un necessita. També és cert que Lila veurà avanços al llarg de les setmanes, molts nens també tenen vergonya i es senten una mica insegurs davant persones que no coneixen. Ella mateixa ho diu “Supose que en el pas dels dies anirem guanyant la confiança amb els xiquets/es i ells i elles és sentiran molt més lliures per expressar el que ens volen contar amb el seu cos.”

Tot i els reptes, una experiència tan intensa com aquesta sempre aporta molts aprenentatges de vida, i Lila està essent conscient de tots ells. “Veig que es podrien fer moltes coses, o les coses d’una manera diferent i de vegades senc una mica d’impotència. Supose que és perquè és la primera setmana que estic ací i tinc com molta energia mediterrània que ací costa de mesclar amb la manera que tenen de fer les coses i els recursos que hi ha. Igualment, he de dir que m’he sentit molt bé i crec que m’estic adaptant fàcilment.”

IMG-20170607-WA0059

L’altra membre de Bolimini és Vane, que s’uneix a aquesta experiència a Bhagar, compartint amb els nens i els mestres valuosos recursos d’arts plàstiques, formes i colors en moviment“Ja havia treballat amb Lila anteriorment, en el projecte de Bolimini a Castelló, i ja tenim una dinàmica estructurada que sabem que funciona, que ens sentim confiades i agust com a grup, però m’agrada el fet de compartir aquest projecte amb la Rosa, perquè es una altra via d’inspiració i de qui aprendre.”

Sobre l’energia mediterrània de la qual parla Lila, Vane reconeix que “Es necessita un procés d’adaptació, en el qual necessito observar i entendre el funcionament del lloc nou on es treballa, com és l’escola, i a més a més quan es tracta d’una cultura diferent, per tal d’establir objectius i expectatives”

Per a ella, l’arribada al poble va ser molt emotiu. Va sentir-se ràpidament acollida per la comunitat indígena dels Magar ” Bhagar és sens dubte un lloc especial, la comunitat que viu allí i sobretot la família de Kavita. El dia de la benvinguda va ser molt entranyable. Són gent molt hospitalària i amable i això t’ho transmeten contínuament amb el seu llenguatge corporal i actitud.”

Començar el treball a l’escola ha sigut costós, però a poc va agafant forma segons van entenent millor la realitat a la qual han arribat. “Començar en un lloc nou sempre és una tasca difícil, saber com funciona el lloc i quina metodologia és segueix. Crec que el tema de l’idioma pot ser motiu de malentesos algunes vegades.” Darrere de les dificultats, està l’esperit d’una voluntària incansable que treballa amb el seu equip amb determinació “Hem sento motivada i plena d’energia de treballar amb els xiquets de l’escola, tenen ganes de fer coses i aprendre. crec que són xiquets amb molt de potencial, amb els que es poden fer moltes coses i això em motiva per treballar amb ells.”

Ella, igual que Lila, també ha trobat limitacions per a portar a terme el seu treball inicial “M’agradaria  poder realitzar activitats que he fet amb els xiquets d’Espanya o Anglaterra ací a Bhagar, però sóc conscient que no hi han els mateixos recursos per tal de portar-les a terme. A vegades em crea un poc d’impotència no poder realitzar les mateixes activitats amb els xiquets de Bhagar, em sap greu desaprofitar aquest potencial. Així que la resta de setmanes, calma i paciència, i buscar la manera de realitzar activitats  per tal de complir objectius d’aprenentatge amb els xiquets.” Les seves paraules ens recorden que un voluntariat suposa aprendre molt més que ensenyar: és un exercici constant de revisió i adaptació, de crear noves maneres de respondre a la realitat.

Rosa fa equip amb elles complementant les arts amb l’expressió corporal a través del teatre, una disciplina alliberadora que també va compartir durant 5 setmanes a Asha, el centre on després anirà Lila. Rosa acaba aquesta setmana i comparteix amb Lila i Vane les experiències diàries i el treball a l’escola.

IMG-20170707-WA0014 (1)

A les formacions presencials que van tindre lloc al mes de Juliol, junt amb altres voluntaris i l’equip de Fundación TAI, es va treballar molt amb el concepte de LA MIRADA. Lila, Vane i també Rosa estan ara vivint un procés del canvi continu de mirada, on molt del que veuen no es el que sembla i on van adonant-se de les idees preconcebudes sobre el que significa la pobresa i el desenvolupament. A Bhagar la pobresa no té cara de brutícia ni de falta de menjar. A Bhagar la pobresa es reflecteix en drets bàsics que no estan coberts, com per exemple, el dret a una educació digna i de qualitat. Per a començar, més de la meitat de mestres a l’escola ni tan sols són mestres titulats. Són adults que la comunitat ha triat com a acompanyants dels seus fills per a suplir l’abandó institucional. Aquest fet parla en favor d’una comunitat que valora l’educació dels seus fills. Lila i Vane de Bolimini, i Rosa, junt amb la Fundació TAI, estan per a contribuir la seva part perquè eixa educació responga a les necessitats i capacitats reals de la infància. A través de l’art, els nens i els seus mestres, poden aprendre que hi ha noves maneres de comunicar-se i de relacionar-se, on s’erosionen una mica les jerarquies i les diferències i s’adonen que comparteixen interessos comuns. Aquesta contribució, per petita que puga paréixer, té un efecte directe sobre les vides d’aquests xiquets que un dia seran adults amb més referencies i models per a sentir-se partícips de la seva societat i exigir els seus drets.

Tu dirección de email nunca se publicará. Los campos obligatorios están marcados con *

*